Articles

I. Missió i composició

La Batllia d'Andorra és la jurisdicció de primera instància i instrucció en tots els àmbits jurisdiccionals.
S’estructura en seccions civil, penal, administrativa i secció especial d'instrucció.

La Batllia d'Andorra és la jurisdicció de primera instància i instrucció en tots els àmbits jurisdiccionals. La Batllia d'Andorra es compon del conjunt de batlles en un nombre no inferior a dotze, i del seu president.

S'estructura en seccions civil, administrativa i menors, i en dues seccions d'instrucció .
El president del Tribunal de Batlles és al mateix temps el president de la Batllia, en cas d'absència o impossibilitat, el substitueix el Batlle amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos batlles amb la mateixa antiguitat, el substitueix el Batlle de més edat.

La Batllia i els batlles (jutges), ja sigui com a tribunal unipersonal o en composició col·legiada d'acord amb el que estableix la Llei Qualificada de la Justícia i les lleis de procediment, són competents per jutjar en primera instància tots els assumptes contenciosos, instrueixen individualment els assumptes penals; exerceixen també com a tribunal unipersonal (1 sol batlle) i com a jurisdicció voluntària. En matèria penal, les ordenances penals (judicis ràpids) són jutjades per un sol Batlle.

En matèria civil, els procediments de mínima quantia o abreujats, és a dir, que no excedeixin de 12.000 euros, són jutjats per un sol batlle, i els de quantia indeterminada, o quan la quantia superi els 12.000 euros, són jutjats al Tribunal de batlles.
En matèria administrativa, els assumptes relatius al contenciós de la Seguretat Social són jutjats per un sol batlle, i la resta de qüestions d'aquest àmbit jurisdiccional són jutjades de manera col·legiada.

I. Missió i composició

El Tribunal de Corts, a més de la seva competència per jutjar en primera instància en els processos seguits per delictes majors de forma col·legiada, esdevé competent per jutjar en primera instància en els processos que se segueixen per delictes menors i contravencions penals en composició col·legiada i unipersonal, respectivament. És competent a més de les resolucions dictades pel Batlle instructor en període d'execució de les ordenances penals, així com per dur a terme l'execució de les seves sentències i altres resolucions.

Exerceix, mitjançant el seu President, les funcions de jurisdicció de vigilància penitenciària i d'aplicació de les penes.

El Tribunal de Corts es compon d'un president i un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a quatre . En cas d'absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de major edat.

I. Missió i composició

El ministeri fiscal té la missió de vetllar per la defensa i l'aplicació de l'ordre jurídic, així com per la independència dels tribunals, i promoure davant d'aquests l'aplicació de la llei per salvaguardar els drets dels ciutadans i la defensa de l'interès general; de la mateixa manera actua d'acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.

El ministeri fiscal, a més d'exercir l'acció pública, intervé directament en els processos penals i sol·licita la pràctica de totes les diligències que estimi necessàries per esbrinar els fets delictuosos i també els seus responsables.

El ministeri fiscal vetlla per l'estricte compliment de les sentències recaigudes i és la institució que exerceix l'acció penal, ja sigui pel coneixement d'un fet que pugui ésser constitutiu de delicte o de contravenció; també intervé preceptivament en tots els procediments civils en què estiguin interessats absents, menors, incapacitats o persones necessitades de protecció així com en els processos relatius al Registre Civil i en tots els altres casos que estableixin les lleis.

El ministeri fiscal es compon d'una fiscal general i de quatre fiscals adjunts
El fiscal general és nomenat pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per a ser magistrats, per un període de sis anys, renovable una única vegada.
Els fiscals adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, per mandats renovables de sis anys, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per a ser batlle, mitjançant el concurs oposició que estableix l'article 66 bis de la Llei qualificada de la Justícia.

I. Missió i composició

El Tribunal Superior constitueix la més alta instància de l'organització judicial del Principat. És competent per a jutjar tots els recursos interposats contra les resolucions judicials adoptades en primera instància per la Batllia d'Andorra, en matèria civil i administrativa, en els límits fixats per la llei, i, en matèria penal, pel Tribunal de Corts, així com els processos penals jutjats en primera instància pel Tribunal de Menors. S'estructura en tres sales, la d'afers civils, la de penals i la de contenciós administratiu i de seguretat social.

El Tribunal Superior d'Andorra es compon d'un president i d'un conjunt de magistrats en un nombre no inferior a cinc. En cas d'absència o impossibilitat del president, el substitueix el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, el substitueix el magistrat de major edat.
El president del Tribunal és, alhora, president d'una de les tres sales.