Enllaç al BOPA

Acord del 22-5-2024 del Consell Superior de la Justícia, d’aprovació del Reglament del Codi ètic de conducta judicial.

Exposició de motius

L’article 87 bis de la Llei qualificada de la justícia encomana al Consell Superior de la Justícia l’aprovació d’un codi ètic de conducta judicial, que s’ha de basar en els valors de neutralitat política i institucional, independència, imparcialitat, integritat, correcció, igualtat, competència i diligència, i que ha de servir de referent per als estàndards de comportament desitjables de batlles, magistrats, fiscals, secretaris judicials i tot el personal de l’Administració de justícia, adaptat a les característiques de cada col·lectiu. Aquest codi ha d’incloure els membres del Consell Superior de la Justícia.

Així, el Codi ètic de conducta judicial es defineix com un element bàsic que recull els valors i les regles de conducta judicials, com a estàndards de comportament desitjables per a tots els agents implicats en l’administració de la justícia.

Amb aquesta voluntat es va elaborar el Recull d’obligacions i valors deontològics de magistrats, batlles i fiscals, aprovat per acord del Consell Superior de la Justícia del 12 d’octubre del 2016, document que recull les pautes deontològiques que han de seguir els membres de la carrera judicial i fiscal.

Tanmateix, per acabar d’implementar aquest manament es revela imprescindible complementar el codi de conducta i elaborar unes normes que afectin els diferents agents implicats en l’administració de la justícia, com són també el personal al servei de l’Administració de justícia i del Consell Superior de la Justícia, així com els mateixos membres d’aquest últim.

Les característiques pròpies i inherents de cada col·lectiu fan necessari estructurar aquest codi de manera diferenciada depenent del seu àmbit subjectiu d’aplicació; això és, d’una part els membres de la carrera judicial i fiscal; d’una altra, els membres del Consell Superior de la Justícia, i, finalment, el personal de l’Administració de justícia i el personal del Consell Superior de la Justícia.

Els principis que regula aquest codi busquen recollir els valors i les regles de conducta de tots els agents implicats en l’Administració de justícia. Pretenen servir de guia per a l’exercici de la jurisdicció i promoure el diàleg i la reflexió personal. Alhora pretenen enfortir la confiança de la ciutadania en la justícia fent explícits els models de comportament conforme als quals els agents implicats es comprometen a complir les seves funcions.

D’altra banda, les disposicions d’aquest Codi d’ètica judicial s’allunyen del règim disciplinari, ja que l’ètica opera com a estímul positiu en cerca de l’excel·lència i no del càstig, com correspon a la responsabilitat disciplinària. En definitiva, l’objectiu final no és altre que la tutela dels drets de la ciutadania.

Aquest Codi s’ha elaborat en consonància amb els principis acordats a escala internacional en la matèria, que es corresponen amb els Principis de Bangalore (2001) i que constitueixen recomanacions universals en el marc de les Nacions Unides. Igualment, s’inspira en les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, com la CM/Rec (2010)12. Pel que fa a l’afectació específica dels membres del Consell Superior de la Justícia, es nodreix de les conclusions del grup de treball de la xarxa europea de Consells de Justícia (RECJ) del 27 de juny del 2023, adaptades específicament al nostre ordenament.

Altrament, el Codi incorpora la comissió d’ètica com a òrgan consultiu en aquesta matèria però també d’assessorament confidencial per als batlles, magistrats i fiscals, per donar resposta així a la recomanació del GRECO en relació amb l’avaluació de la prevenció de la corrupció dels parlamentaris, dels batlles i dels fiscals. Igualment, estableix la formació continuada sobre ètica i integritat per assolir el compliment efectiu del Codi ètic.

Pel que fa al procés de participació i consulta d’elaboració i modificació del Codi ètic de conducta judicial i el procés de gestió de les queixes, correspon l’aplicació dels reglaments que desenvolupen aquests procediments amb la finalitat de garantir la intervenció de tots els col·lectius participants en l’administració de la justícia, així com una adequada tramitació de la gestió de les queixes que puguin presentar-se i que garanteixen l’eficàcia del seu compliment.

La participació de tots els col·lectius amb capacitat de consulta i participació en els termes establerts a la Llei qualificada de la justícia i al reglament esmentat ha estat garantida. Igualment, aquest document s’ha sotmès a la Comissió Consultiva de la Funció Pública de l’Administració de Justícia.

D’acord amb aquestes consideracions, el Consell Superior de la Justícia, en la sessió del 22 de maig del 2024, acorda el següent:

Article únic

S’aprova el Reglament del Codi ètic de conducta judicial, que entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament del Codi ètic de conducta judicial

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte i finalitat

Aquest Codi ètic de conducta recull els valors i les regles de conducta com a estàndards de comportament desitjables per a tots els agents implicats en l’administració de la justícia.

Article 2. Àmbit d’aplicació subjectiva

Aquest Codi s’aplica, sense excepció, a tot el personal implicat en l’administració de la justícia, adaptat a les característiques de cada col·lectiu. En concret, i sense perjudici de les disposicions previstes a la Llei qualificada de la justícia, la Llei del Ministeri Fiscal i la Llei de la funció pública de l’Administració de justícia relatives a l’estatut general d’aquests col·lectius i el seu règim disciplinari, és aplicable:

a) Als membres de la carrera judicial i fiscal.

b) Als membres del Consell Superior de la Justícia.

c) Al personal de l’Administració de justícia i del Consell Superior de la Justícia.

Article 3. Valors generals

El comportament dels agents implicats en l’administració de la justícia ha d’estar regit pels valors de neutralitat política i institucional, independència, imparcialitat, integritat, correcció, igualtat, competència i diligència.

Article 4. Comissió d’Ètica

1. La Comissió d’Ètica és un òrgan consultiu i d’assessorament destinat a emetre opinions fonamentades sobre casos i problemes concrets d’ètica o altres qüestions d’ètica que resultin d’interès general, així com a exercir qualsevol altra funció que una norma li encomani.

Les seves opinions i reflexions han de servir, igualment i de manera general, per alimentar la reflexió a l’entorn de les necessàries adaptacions i millores desitjables en aquesta matèria.

2. La comissió actua a petició del Consell Superior de la Justícia o de qualsevol dels membres de la carrera judicial i fiscal.

3. La comissió està integrada per un màxim de tres membres designats pel Consell Superior de la Justícia entre persones de prestigi reconegut i trajectòria acreditada en el món acadèmic de l’ètica, la filosofia del dret o la filosofia moral, o la trajectòria personal i professional de les quals, en tot cas, garanteixi la idoneïtat, la compatibilitat i la independència per al càrrec.

4. Els membres són designats per un període que coincideix amb el mandat del Consell Superior de la Justícia. L’exercici de les funcions dels membres és honorífic i pot comportar una gratificació econòmica en els termes que acordi el Consell Superior de la Justícia. En qualsevol cas, correspon el reemborsament de les despeses ocasionades en l’exercici d’aquestes funcions, amb la justificació i l’aprovació prèvies per part del Consell Superior de la Justícia.

El Consell Superior de la Justícia ha de fer públics els noms dels membres de la comissió d’ètica mitjançat un avís publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. La constitució vàlida de la comissió requereix la participació de tots els seus membres. Els informes de la comissió s’adopten per majoria simple dels participants.

6. Els informes de la comissió no són vinculants. En qualsevol cas, no poden ser objecte de consulta assumptes sotmesos a investigació, enjudiciament o expedient disciplinari. En el cas de peticions d’assessorament dels membres de la carrera judicial i fiscal, els informes són estrictament confidencials entre ambdós parts.

7. L’actuació de la comissió no pot interferir en l’exercici de la potestat disciplinària ni immiscir-se en la determinació de la responsabilitat civil o penal de la persona sobre la qual es planteja la qüestió. L’activitat de la comissió tampoc no ha de servir de referència o complement en les actuacions tendents a dirimir responsabilitats civils o penals o disciplinàries, llevat que redundi en benefici de la persona interessada.

8. Els membres de la comissió d’ètica han de designar entre ells qui ha de ser l’interlocutor preferent amb els membres de la carrera judicial i fiscal.

9. La comissió ha d’elaborar un informe anual relatiu a les seves actuacions, degudament anonimitzades, que s’ha d’incloure en la memòria anual del Consell Superior de la Justícia.

Les mencions als assessoraments confidencials dels membres de la carrera judicial i fiscal han de respondre a un format de conclusions i pautes generalitzades i han d’impedir en qualsevol cas la identificació dels sol·licitants tenint en compte les particularitats del Principat d’Andorra. En cas de ser impossible la menció sense una possible identificació, les referències han de ser merament estadístiques.

10. Correspon al Consell Superior de la Justícia dotar la comissió dels mitjans materials suficients per a l’organització adequada i el funcionament eficaç.

Capítol segon. Els membres de la carrera judicial i el Ministeri Fiscal

Article 5. Disposicions generals

1. En l’exercici de la potestat jurisdiccional, els batlles i magistrats són independents respecte a tots els òrgans judicials i el Consell Superior de la Justícia.

2. El Ministeri Fiscal exerceix les accions que la llei li atorgui en defensa de la independència dels batlles i tribunals, vetlla pel respecte de les institucions constitucionals i dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i actua d’acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.

Article 6. Principis d’actuació i valors

1. La independència i la neutralitat política i institucional

a) La independència judicial garanteix el principi de legalitat, així com el dret a un procés degut i equitatiu, substanciat per un tribunal imparcial, emparat constitucionalment, i esdevé un dret de la ciutadania.

b) Els membres de la carrera judicial i fiscal exerceixen la seva funció de forma independent i valoren els fets lliurement, alliberant-se de qualsevol prejudici i de qualsevol pressió, directa o indirecta, individual o col·lectiva, privada o institucional, ajudats per la seva inamobilitat durant el seu mandat professional.

c) Els membres de la carrera judicial i fiscal exerceixen la seva independència, fins i tot entre ells mateixos, per les decisions que han de prendre de manera independent.

d) Els membres de la carrera judicial i fiscal han d’estar lliures de relacions inapropiades tant amb el poder executiu com el legislatiu.

e) Els membres de la carrera judicial i fiscal han de defugir qualsevol inclinació a complaure les parts processals i a agradar als poders públics, els grups de pressió, els partits polítics, la premsa i l’opinió pública.

f) No obstant el seu dret a la privacitat, els membres de la carrera judicial i fiscal han de tenir una conducta pública i privada que impedeixi qualsevol dubte quant a la seva rectitud i la seva total independència professional. En aquest sentit, els membres de la carrera judicial i fiscal han de comportar-se i exercir els seus drets en tota activitat en què puguin ser reconeguts com a tals de manera que no comprometin o perjudiquin la percepció que, en un estat democràtic i de dret, té la societat sobre la independència del poder judicial.

g) Els membres de la carrera judicial i fiscal han d’exercir les seves competències i han d’adoptar les seves decisions amb objectivitat, i quan pertoqui, i en tot cas en la seva participació en matèria de selecció i progressió en la carrera, amb ple respecte als principis de mèrit i capacitat.

h) Els membres de la carrera judicial i fiscal disposen, com tots els ciutadans, de llibertat d’expressió, de creença, de reunió i d’associació.

Això no obstant, i ateses les característiques de la funció, així com l’eminència de la missió de servei públic exercida, els membres de la carrera judicial i fiscal han de fer prevaldre, en la seva pràctica professional, la neutralitat enfront de les institucions i de la política en general.

2. La imparcialitat i l’objectivitat

a) La imparcialitat i l’objectivitat són igualment elements essencials de la bona administració de la justícia, així com de la necessària confiança del ciutadà en la institució judicial. Constitueixen un deure absolut destinat a assolir efectivament la igualtat dels ciutadans davant la llei tant en relació amb la projecció objectiva com subjectiva.

b) Els membres de la carrera judicial i fiscal no poden caure en favoritismes o tracte preferencial, i han d’actuar en l’exercici de les seves funcions sense prejudicis o predisposicions intel·lectuals.

c) Els membres de la carrera judicial i fiscal han d’adoptar una conducta personal exigent per a ells mateixos, tant en llur exercici professional com en l’esfera privada, a fi de fomentar i mantenir la confiança de la ciutadania en la institució judicial.

d) Els membres de la carrera judicial i fiscal han d’abstenir-se de fer comentaris en privat o en públic que puguin afectar directament o indirectament la imparcialitat manifesta del judici.

En qualsevol cas, quan s’hagin de relacionar amb els mitjans de comunicació poden desenvolupar una funció pedagògica d’explicació de la llei i de la manera en què els drets fonamentals operen en el procés, amb comunicació prèvia al Consell Superior de la Justícia.

e) La imparcialitat imposa una vigilància especial en el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats de les parts i tercers intervinents en el procés, amb la garantia d’un debat contradictori.

f) La imparcialitat i l’objectivitat impliquen:

i) L’aplicació estricta de les regles d’incompatibilitat professional, en els termes previstos per la Llei.

ii) L’examen de la compatibilitat de l’exercici judicial amb les funcions exercides anteriorment fora de l’Administració de justícia.

iii) El fet d’abstenir-se, en els casos previstos en la Llei, de qualsevol judici o de qualsevol presa de decisió en què pugui estar minvada la seva facultat de jutjar de manera imparcial.

En aquest sentit, han d’evitar situacions de conflicte d’interessos i, en el cas que aquestes situacions es produeixin, ha de posar-les de manifest amb la màxima transparència i al més aviat possible, a través de qualsevol dels mecanismes previstos legalment.

3. La integritat

a) Els membres de la carrera judicial i fiscal han de conduir-se en l’exercici professional i en la seva vida professional amb honradesa, integritat i lleialtat, respectant l’honor inherent a la funció exercida, amb la voluntat constant de reforçar la confiança de la societat en el sistema judicial.

b) Els membres de la carrera judicial i fiscal no poden utilitzar la seva condició, per a si mateixos o per a persones per a qui puguin tenir un interès particular, per aconseguir favors, avantatges o privilegis de qualsevol mena.

c) Els membres de la carrera judicial i fiscal s’han de comprometre en el respecte de la dignitat i la igualtat de totes les persones, sense discriminació per raó de sexe, origen racial o ètnic, discapacitat física o psíquica, religió o creença, orientació sexual o convicció política, o qualsevol altra circumstància social o personal.

d) Els membres de la carrera judicial i fiscal han de desenvolupar la seva activitat amb dedicació i han d’estudiar els assumptes que tenen encomanats amb detall tenint en compte les seves singularitats.

e) Els membres de la carrera judicial i fiscal no poden acceptar regals, cortesies o consideracions que excedeixin les lògiques convencionals socials, i en cap cas quan puguin suposar un risc per a l’aparença d’imparcialitat.

f) Els membres de la carrera judicial i fiscal no han d’utilitzar o prestar el prestigi de les seves funcions jurisdiccionals per afavorir interessos personals, dels membres de la seva família o de qualsevol altra persona.

g) Els membres de la carrera judicial i fiscal, com a ciutadans, tenen dret a la llibertat d’expressió, que han d’exercir amb prudència i moderació amb la finalitat de preservar la seva independència i mantenir la confiança social en el sistema judicial i en els òrgans jurisdiccionals.

4. La correcció, el respecte, la reserva, la discreció i l’atenció

a) En el marc de les seves funcions, els membres de la carrera judicial i fiscal han de comportar-se de manera respectuosa amb els justiciables, amb la defensa, amb el personal al servei de l’Administració de justícia i amb altres companys i col·legues, així com amb tots els cooperadors de la justícia.

Han de mostrar una consideració deguda a totes les persones que intervenen en el procés, tenint en compte les circumstàncies psicològiques, socials i culturals. Igualment, han de mostrar una actitud tolerant i respectuosa envers les crítiques dirigides a les seves decisions.

En aquest sentit, els membres de la carrera judicial i fiscal no poden defugir la dimensió humana de les seves decisions i han de trobar la mesura perquè aquestes decisions siguin percebudes com a legítimes i justes.

b) El deure de reserva abasta en particular la confidencialitat del debat judicial, així com les informacions reservades i conegudes per raó de la tramitació del procediment.

c) Les intervencions públiques dels membres de la carrera judicial i fiscal han d’estar sempre marcades per l’esperit de discreció, de prudència i de respecte a la intimitat. En qualsevol cas, en les intervencions públiques els membres de la carrera judicial i fiscal s’han de comportar amb discreció i prudència per no comprometre la imatge d’imparcialitat i d’objectivitat de la justícia.

d) Els membres de la carrera judicial i fiscal han de mantenir sempre la correcció deguda amb tots els intervinents en el procés.

e) Les seves actuacions es fan prenent en consideració la igualtat de tracte que han de rebre els diferents intervinents, sense que pugui alterar el principi d’igualtat la situació processal, l’origen, el sexe, les orientacions sexuals o qualsevol característica personal de qualsevol mena que no tingui relació estricta amb els fets jutjats.

5. La professionalitat, la competència i la diligència

a) Els membres de la carrera judicial i fiscal han de prestar la dedicació suficient a les seves funcions i tasques professionals, sense perjudici de les activitats connexes compatibles, com la investigació, la docència i la vulgarització en benefici de la societat i de la institució judicial, que en qualsevol cas no poden afectar la dedicació eficient a les primeres.

b) La funció jurisdiccional dels membres de la carrera judicial i fiscal comporta el deure d’estar informat constantment de l’evolució de les fonts del dret, mantenint-se al corrent de l’evolució legislativa, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, així com de l’evolució de la jurisprudència, en seguiment de l’evolució dels mitjans tecnològics. Aquest deure individual dels membres de la carrera judicial i fiscal s’ha de veure acompanyat per una formació continuada.

c) Les actuacions dels membres de la carrera judicial i fiscal s’han de guiar pel principi d’eficàcia de la justícia, i han de treballar i prendre les decisions oportunes, amb l’objectiu d’aconseguir que els assumptes judicialitzats trobin la justa solució en uns terminis raonables, segons indiqui la jurisprudència dels tribunals nacionals i internacionals, tot assegurant la qualitat de les seves decisions, en el benefici del justiciable i de la institució judicial.

d) Els membres de la carrera judicial i fiscal han de possibilitar que els auxiliars i cooperadors de l’Administració de justícia exerceixin les seves atribucions amb plenitud.

Capítol tercer. Els membres del Consell Superior de la Justícia

Article 7. Disposicions generals

1. El Consell Superior de la Justícia és l’òrgan de representació, govern i administració de l’organització judicial, que vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia.

2. Els membres del Consell Superior de la Justícia actuen amb independència, imparcialitat i responsabilitat, subjectes a la llei i d’acord amb els interessos generals.

Article 8. Principis d’actuació i valors

1. La integritat

a) Els membres del Consell Superior de la Justícia han d’actuar amb la màxima exigència i de manera exemplar, guiats pels principis d’honestedat i rectitud davant el marc privat i professional, i de conformitat amb la integritat més estricta.

b) La integritat inclou el deure de probitat, en el sentit d’abstenir-se de qualsevol comportament inapropiat (tant en comunicacions formals com informals), i no únicament comportaments contraris a dret, i el deure de dignitat i honor, sense comprometre la imatge pública del Consell i de la justícia en general.

c) Els membres del Consell Superior de la Justícia desenvolupen les seves funcions en el millor interès de la justícia i la societat.

2. La conducta

a) Els membres del Consell Superior de la Justícia vetllen perquè la seva conducta professional i personal estigui sempre marcada per la prudència, la correcció i l’equilibri, a fi de fomentar la confiança de la societat en la institució que tenen la missió de gestionar.

b) Els membres del Consell Superior de la Justícia no poden utilitzar el seu càrrec per procurar-se avantatges per a si mateixos o per als seus familiars o el seu entorn proper, durant o després el mandat. Així, han de refusar qualsevol avantatge moral o material per a si mateixos o per a llurs propparents en l’exercici de les seves funcions.

Els membres del Consell Superior de la Justícia no poden invocar la seva condició en les seves activitats privades ni fer-ne ús.

c) En l’exercici del seu mandat, els membres del Consell Superior de la Justícia no han de permetre cap ingerència en favor de cap persona. Els membres del Consell Superior de la Justícia s’han d’abstenir en tots els assumptes en què tinguin un interès, directe o indirecte, que pugui comprometre la seva imparcialitat.

d) Els membres del Consell Superior de la Justícia han de comunicar-se entre si i amb el personal de manera respectuosa i amb la deguda consideració, tenint en compte l’àmbit autònom dels deures i competències del personal i procurant, en tot cas, observar els deures d’escolta i respecte.

3. El respecte de la funció judicial

Els membres del Consell Superior de la Justícia no poden intervenir, ni directament ni indirectament, en cap assumpte judicialitzat.

En aquest sentit, els membres del Consell Superior de la Justícia no poden dirigir cap ordre, instrucció o recomanació als membres de la carrera judicial i fiscal ni portar a terme cap actuació que suposi una intromissió en l’exercici de la seva funció jurisdiccional.

4. La independència

a) Els membres del Consell Superior de la Justícia actuen amb total independència, conforme a la Constitució i a les lleis. Així mateix, han de mantenir llur independència enfront de qualsevol influència interna o externa i no sol·liciten cap suggeriment o instrucció, ni hi obeeixen, provinent de cap persona, institució, organisme o entitat, i s’oposen a qualsevol intent d’intromissió en l’esfera de competències de l’Administració de justícia.

b) La independència ha d’entendre’s, igualment, pel que respecta a les relacions entre els membres del Consell Superior de la Justícia.

c) Els membres del Consell Superior de la Justícia han de romandre independents de qualsevol possible grup de pressió, tant intern com extern als tribunals. Aquests grups inclouen, entre altres, els poders econòmics i polítics, els mitjans de comunicació, l’opinió pública i les organitzacions professionals.

5. La imparcialitat

a) La imparcialitat es manifesta en tots els actes i les decisions dels membres del Consell Superior de la Justícia, independentment de la seva rellevància i en tot el seu abast, des del procés de presa de la decisió fins al contingut i la forma d’aquesta última.

b) Els membres del Consell Superior de la Justícia han de renunciar a qualsevol acte o decisió en què els sigui difícil o impossible actuar de manera imparcial, o en què llur participació pugui suscitar dubtes quant a la imparcialitat als ulls d’un observador raonable.

c) Els membres del Consell Superior de la Justícia no actuen ni expressen cap opinió que pugui afectar negativament la percepció que la societat tingui del seu deure d’imparcialitat.

d) Essent els garants de la independència de la justícia, els membres del Consell Superior de la Justícia han de treballar tenint en compte l’interès de la institució, així com els drets dels agents participants en l’administració de la justícia, tot en el marc de la promoció dels interessos del justiciable i de la societat.

6. La recerca de l’eficàcia, la competència i la lleialtat

a) Els membres del Consell Superior de la Justícia, en exercir el seu mandat, han d’esmerçar els esforços necessaris per millorar llurs competències, així com els seus coneixements.

b) Han de treballar en equip amb els altres membres del Consell Superior de la Justícia, i informar la resta de membres degudament i de manera transparent de les tasques efectuades individualment, o en el marc de comissions o grups de treball creats per dur a terme missions específiques.

c) Els membres del Consell Superior de la Justícia, més enllà de la gestió, han d’analitzar l’estat de la institució i aplicar solucions destinades a dur a terme en condicions òptimes la missió conferida a la institució, amb l’afany constant de millorar-ne el funcionament i d’adaptar-lo a les necessitats socials, tecnològiques i de qualsevol mena, en evolució constant.

d) Els membres del Consell Superior de la Justícia actuen d’acord amb les regles i normes de la diligència deguda.

e) Els membres del Consell Superior de la Justícia han de treballar tenint en compte l’interès superior dels batlles, magistrals i fiscals, del poder judicial i de la societat. Així, estan obligats a cooperar en interès de les parts interessades i no en el seu propi.

f) Els membres del Consell Superior de la Justícia han de complir el deure de lleialtat envers el poder judicial i es comprometen a defensar la independència judicial. Han de consagrar-se al compliment del seu mandat, gestionant els recursos de manera responsable.

g) Els membres del Consell Superior de la Justícia han d’abstenir-se de fer declaracions fora de la institució que puguin perjudicar la seva reputació.

7. La transparència

a) Els membres del Consell Superior de la Justícia han d’actuar de forma transparent i han d’estar en disposició de motivar cadascuna de les seves decisions.

b) Els membres del Consell Superior de la Justícia han d’informar de les seves activitats al marge del Consell relacionades amb el desenvolupament de les seves funcions com a membres d’aquest últim, en els termes que estableix l’ordenament jurídic.

c) Els membres del Consell Superior de la Justícia han de fer a l’inici i al final del seu mandat una declaració de patrimoni, d’acord amb el que estableix la legislació vigent en matèria de transparència.

8. L’obligació de reserva i discreció

a) Els membres del Consell Superior de la Justícia han de respectar la confidencialitat de les informacions que coneguin per raó del càrrec i, en qualsevol cas, han de garantir l’estricte compliment i respecte de la protecció de dades de les persones amb qui interactuen en l’exercici de les seves competències, sense poder fer un ús indegut de la informació de què hagin tingut coneixement per raó del seu càrrec.

b) L’obligació de reserva i discreció subsisteix després de la finalització del seu mandat.

Capítol quart. Personal de l’Administració de justícia i del Consell Superior de la Justícia

Article 9. Disposicions generals

El personal al servei de l’Administració de justícia i el personal al servei del Consell Superior de la Justícia són partícips actius de l’exercici de la potestat jurisdiccional dins del marc de les competències atribuïdes per la llei, motiu pel qual la seva conducta ha de ser exemplar.

Article 10. Principis d’actuació i valors

1. La Llei de la funció pública de l’Administració de justícia estableix que el personal ha d’exercir les seves funcions amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica i guiats pels valors ètics del servei públic de neutralitat, imparcialitat i integritat. Igualment, la Llei de la funció pública disposa que són principis reguladors, i, per tant, exigibles en el comportament de l’Administració i del seu personal, l’eficiència, l’eficàcia, l’equitat, l’objectivitat, la transparència, la probitat, l’honestedat, el respecte, la integritat, la responsabilitat i la transversalitat.

2. Al personal de l’Administració de justícia i al personal del Consell Superior de la Justícia els són aplicables els principis, valors, actes i manaments continguts al Codi de conducta i ètica professional de l’Administració pública del 21 d’abril del 2010 (BOPA número 37, any 2010, del 30 de juny del 2010), amb les adaptacions corresponents a la seva estructura i particularitats. Les remissions efectuades a la Llei de la funció pública s’entenen fetes a la Llei de la funció pública de l’Administració de justícia.

Capítol cinquè. Procediment d’aplicació del Codi ètic

Article 11. Procediment d’aplicació

1. Qualsevol persona afectada per una conducta de l’Administració de justícia pot fer arribar al Consell Superior de la Justícia i als presidents dels òrgans judicials queixes i suggeriments sobre l’aplicació del Codi ètic, i aquests últims els han de remetre al Consell Superior de la Justícia.

Les peticions d’assessorament dels membres de la carrera judicial i fiscal s’adrecen directament a l’interlocutor preferent definit a l’article 4.

2. El Consell Superior de la Justícia dona curs a les queixes rebudes d’acord amb la naturalesa dels fets. El procediment de tramitació és l’establert al reglament del procediment de tramitació de queixes i suggeriments relatives al codi ètic de conducta judicial.

3. El president del Consell Superior de la Justícia, els presidents de jurisdicció i el fiscal general poden adreçar comunicacions, generals o individuals, als batlles, magistrats i membres del Ministeri Fiscal sobre el compliment del Codi ètic. Igualment, poden demanar explicacions, individualment, als batlles, magistrats, membres del Ministeri Fiscal, secretaris judicials i personal de l’Administració de justícia o del Consell Superior de la Justícia sobre eventuals incompliments del codi ètic, i aquests últims estan obligats a contestar en el termini màxim de deu dies.

En cas que es constati l’incompliment, poden adreçar a la persona afectada les recomanacions adients, sense perjudici d’exigir les responsabilitats que es derivin dels fets. En tot cas, si l’actuació ha tingut per origen una queixa d’una persona o entitat, es comunica el resultat a aquesta última.

Article 12. Avaluació i modificació del Codi ètic

El Consell Superior de la Justícia avalua cada any l’aplicació del Codi ètic i aprova, si escau, les modificacions seguint el procediment establert al Reglament del procés de consulta i participació en l’elaboració del Codi ètic de conducta judicial.

Article 13. Formació

El Consell Superior de la Justícia, en l’àmbit de les seves competències, ha de facilitar formacions continuades sobre ètica i integritat per al bon compliment d’aquest Codi.

Disposició derogatòria

Amb l’entrada en vigor del Codi ètic de conducta judicial queda derogat el Recull d’obligacions i valors deontològics de magistrats, batlles i fiscals, aprovat per acord del Consell Superior de la Justícia del 12 d’octubre del 2016, i qualsevol de les seves modificacions.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 22 de maig del 2024

Josep Maria Rossell Pons
President