Avui ha entrat en vigor la Llei 7/2022, de 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia, que implica un canvi de funcionament i de concepte en la feina diària de l’administració de Justícia i en la manera de relacionar-se amb els col·laboradors de la Justícia.
Aquesta llei estableix el marc jurídic per a la modernització digital de l’Administració de justícia, garantint així un dret constitucional essencial: l’accés efectiu de la ciutadania a la justícia en l’era digital.
La normativa s’integra harmònicament en l’ecosistema legislatiu d’Andorra sobre transformació digital, complementant la Llei 35/2014 de serveis de confiança electrònica i la seva posterior actualització mitjançant la Llei 9/2021. Aquest conjunt normatiu consolida el compromís del país amb la digitalització dels serveis públics.
Els principals objectius d’aquesta Llei són: d’una banda impulsar una modernització completa de l’Administració de justícia mitjançant la implementació estratègica de tecnologies avançades en tots els processos judicials, garantint una transició efectiva cap a un sistema més àgil en paral·lel amb les modificacions de les normes processals; establir protocols rigorosos de ciberseguretat per assegurar la màxima protecció de la informació judicial, garantint la privacitat de les dades personals i la inviolabilitat de les comunicacions electròniques en tots els procediments; i una major transparència, ja que es podrà conèixer per mitjans electrònics l’estat de la tramitació i deixar constància de les possibles incidències.
Aquest sistema permetrà reduir l’activitat amb feble valor afegit (registre de dades personals, trucades telefòniques, notificacions, foliat d’expedients, fotocòpies…), alliberant temps que podrà destinar-se a tasques amb major valor afegit (verificació de dades, preparació d’esbossos de resolucions d’impuls processal, d’esmena de defectes, etc.)
L’expedient judicial electrònic permet a nivell pràctic el Dret d’accés complet a tots els documents de l’expedient, segons les restriccions legals establertes (exemple secret de sumari), el control d’accés mitjançant certificat digital qualificat i sistemes d’autenticació segura homologats per l’Administració de Justícia i la descàrrega autoritzada de documents en format digital amb validesa legal per a totes les parts implicades en el procediment.
Així, a partir d’ara, totes les noves notificacions, quan el seu objecte consisteixi a comunicar una resolució o una actuació judicial, els emplaçaments, quan prevegin la personació i l’actuació dins un termini, les citacions, quan determinin el lloc, la data i l’hora per comparèixer i actuar, els requeriments, quan estableixin una obligació de fer o no fer i els oficis, per a la comunicació amb les persones i les entitats públiques i privades es faran a través d’aquest sistema.
El desplegament de la seu judicial electrònica s’ha preparat perquè de manera gradual els professionals hagin pogut anar adquirint els coneixements, preparant-ne l’equipament, provant les connexions i finalment, per a que obtinguin el suport necessari que els faciliti l’accés a l’Expedient Judicial Electrònic (EJE).
Des de fa tres anys s’han estat impulsant un seguit d’accions preparatòries -formatives i pràctiques- amb els diferents òrgans judicials, de la Fiscalia, dels intervinents a través dels seus representants i de qualsevol altra persona física o jurídica que pugui intervenir en el procés.
A tal efecte, la seu electrònica inclou el Portal de Serveis al Professional (PSP) que ja fa temps és a disposició de diverses entitats i organismes col·laboradors de la Justícia. De fet, el passat 16 de desembre va començar el període de proves destinat a identificar i resoldre les possibles incidències que pot suposar aquest canvi de sistema, per tal que el seu impacte, des d’avui, data de l’entrada en vigor, sigui el més reduït possible.
Els darrers mesos s’ha implementat el PSP a la CASS, al SAAS, a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), l’AREB, a l’Andorran Banking (ABA), i de manera individual a les diferents entitats bancàries del país. També s’han fet sessions informatives a advocats i procuradors.
També s’ha compartit aquesta eina amb les diferents àrees i serveis concernits del Ministeri de Justícia i Interior -com el Registre Civil i el centre penitenciari, entre altres- i del Ministeri d’Exteriors.
També amb els set comuns, el Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes, Cambra de Notaris, la Cambra dels Saigs, així com Andorra Telecom i FEDA.
El primer de gener del 2025 teníem 33 entitats adscrites al PSP, un total de 293 usuaris externs, s’han enviat des de la Justícia 13.186 comunicacions a través d’aquest canal i se n’han rebut 4.432.
Durant els darrers mesos s’han impartit noves rondes de formacions i d’acompanyament presencial al cos judicial, al personal de l’administració de Justícia i a la resta d’ens integrats en la tramitació electrònica via PSP. La darrera va cloure el 31 de gener del 2025.
El Consell Superior de la Justícia, ha estat preparant fins a cinc protocols per tal de garantir que tots els implicats segueixen els mateixos procediments i evitar així possibles disfuncions, com ara l’obligatorietat d’utilitzar la signatura digital en totes les comunicacions.
Tanmateix, un canvi d’aquest abast no està exempt d’eventuals incidències. Per tal de pal·liar-ne els efectes, els darrers mesos s’ha fet una especial atenció en la formació de tots els concernits, i s’estan dedicant diversos recursos per tal que aquesta transició es faci de la manera més harmònica possible.
Durant aquests dies un equip de TRACASA és a Andorra per resoldre els dubtes que puguin sorgir aquestes primeres setmanes d’implementació. Fins ara, les principals consultes versen sobre l’ús de les pantalles de l’aplicació i la signatura digital. A més, s’ha obert un procés de seguiment per detectar els possibles entrebancs i donar-hi resposta de la manera més efectiva i ràpida possible.
Durant un temps, els dos sistemes- electrònic i paper- coexistiran, ja que l’EJE s’aplica nom és als documents que entren a tràmit a partir d’avui, mentre que els que ja estaven en curs acabaran el seu procés processal amb el sistema anterior, i l’han de fer servir els professionals i col·laboradors, per tant la ciutadania podrà fer seguint fent els tràmits com fins ara.